PRÒLEG
La poesia és cosa d’esperits ben dotats per l’agudesa, per entendre les analogies entre les coses més distants entre elles mateixes; l’art poètic és fruit d’una fantasia vívida amb la qual els poetes adornen les formes tangibles i és el resultat d’una sensibilitat abundant i fàcilment excitable de manera que l’ànim concebi sentiments d’amor, de tristesa o d’alegria. El text poètic produeix en el lector una delectació, una complaença, un gaudi que són els resultats captats per l’esperit.
Montserrat Germà és una nova promesa, ja que la seva agudesa per veure analogies és ben clara en aquest pom de poemes inicials: són els primers passos, potser mancats de certa maduresa, com els de l’infant que comença a caminar pel món dels somnis i dels -
sentiments, pels camins de les paraules, de la mètrica i de les consonàncies, on sempre és difícil la simetria entre el pensament, l’emoció i el lèxic. Però, algunes odes estan construïdes amb una musicalitat tan natural i tan perfecta, que el lector s’admirarà de la sonoritat i de l’harmonia de la nostra parla.
Caminant pels camins i dreceres entre Bellvís i els Arcs, els lectors gaudiran més plenament de la grandesa de les coses més petites, i, fins i tot, el nostre viure de cada dia quedarà endolcit ara, per una nova contemplació de la boira, dels reguers, de les postes de sol, d’ocells extasiats contemplant i cantant des dels nostres arbres, del vent que gronxa i pentina la nostra plana com la mare gronxa i pentina la criatura a la falda.
La grandesa de les petiteses, la Montserrat Germà la viu també entre els humans: homes i dones que han marcat l’esperit de l’autora i ella ens ofereix aquesta melangia íntima de persones que ens han deixat; de carrers, places, bancs i mobiliari ens els que retornen a la vida: “Camino pel passat i et veig altiu quan amb tes tendres mans m’acaronaves” “Octogenaris sou la llum dels vells sabers” “Ara sols l’ombra desfulla el nu passat” “Encens enyorança al nostre costat”. El mot es torna vehicle d’una actitud espiritual noble i humana.
Hem de donar les gràcies a la Montserrat Germà per la sensibilitat, per la riquesa espiritual, per l’amor als mots que la conversa quotidiana ha soterrat i l’autora els hi torna a donar vida. Necessitem artistes com ella que donin a la nostra parla la musicalitat pròpia de la nostra llengua i vivifiquin paraules que moririen per falta d’ús.
Montserrat Germà és una nova promesa. Nous fruits, ja més madurs i sabors més profunds i de digestió més lenta, més íntima i molt més pausada i saborosa, estan esperant poder sortir a la llum.
Mossèn Joan Marquilles.
ALS LECTORS
Aquestes poesies omplen les pàgines del meu primer llibre i mostren algunes vivències exterioritzades que sempre he dut al cor i segueixen fidels a la meva vida, juntament amb l’evolució de la maduresa natural i dels canvis poètics experimentats.
Si us he de ser franca, no és precisament el recull més volgut, car alguns dels versos us semblaran, potser, massa senzills. Deixeu-me dir-vos que els trec a la llum per una necessitat de remembrar aquells instants més entranyables compartits amb la majoria de vosaltres i que per a mi tenen un afecte molt profund i especial.
Per aquest motiu he recollit els poemes d’aquells fets emblemàtics, amb l’orgull d’haver-los plasmat en els meus versos:
una raó prou sòlida per dedicar-vos els sentiments més significatius.
SEGUIRÉ LA RUTA...
Encara que el passat retingui paraules
i els llibres ignorin mos versos,
seguiré la ruta que em mena el cor.
I si de cop la poesia s’assequés
dins les neurones, estic segura
que en algun lloc hi restarà l’espai
per a aquells mots que m’esperen;
per als vells poemes que m’acompanyen...
A tots aquells que tinguin a les mans aquest poemari, els hi desitjo una molt bona lectura.
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Sóc la Montse: una poetessa que necessita crear versos per comunicar-se amb l'esperit de les circumstàncies.
