
AMOR INEVITABLE
M’embolcallo amb mirades dissimulades
i m’atordeix l’estima no permesa
Ja no puc silenciar les penses transparents
que em delaten reülls de passió temorenca.
T’abraces al coll de la desolació;
mentrestant fingim amor inexistent.
i t’aparto, esmaperduda, de les sospites
atordides.
En canvi, ningú em priva d’estimar-te
mentre reconeixem en un obrir d’ulls
l’amor inevitable.
FRUIT MALMÈS
T’admiraria, emperesida,
mentre els somriures s’entrellacessin
amb les espurnes de les mirades
i el nostre món,d’amagatotis,
reconegués el fruit d’un temps
immarcescible
sense oblidar, del tot, l’encís
malmès dels jorns inexistents.
OPAQUES SENSACIONS
Presumeixo d’opaques sensacions
en la solitud d’una necessitat interna
que m’extenua, em neguiteja l’esma
i bada la claredat de mes pertinences.
busco jeroglífics delerosos del teu cos
i t’allunyes, insensat, de les intencions
que t’arrepleguen
i t’esmunyen en la ignorància interferent
de tot intent insostenible
M’OBLIDO QUE SÓC DONA
Et premedito les fasciacions.
Ja no et fascina cap insinuació latent
quan t’embolcallo amb amor espremut.
i et bull l’oratge apagat de desig.
Et necessito al fons dels cromosomes.
Sols ressegueixes l’instint d’unes ànsies
desestimades.
M’oblido que sóc dona;
reneixo, sola i s’estremeix en mi
totes les ganes viscudes sense vida.