paraules

CELEBREM EL NADAL -desembre del 2007-

Imagino un Nadal al cor del Pla d’Urgell.
Entre Bellvís i Els Arcs, hi he deixat harmonia
soplujada, només, de tot l’encís més bell
que encercla aquests indrets i els bressa dia a dia.

Un arbre bastiré damunt les benaurances
per posar-hi la pau dels dos pobles, units
amb vivències lleials i glorioses lloances
amarades d’amor, de proeses, d’oblits...

El pessebre, muntat als peus d’aquesta plana,
dins sos frondosos camps i la boira en son jaç.
Puc abastar l’estel, quan nit agermana

les sensates raons que refermen l’enllaç.
Celebrem el Nadal en la gerda contrada.
Compartim il•lusions i calius d’abraçada.

NADAL

És el camí que travessa la pensa
i viu l’encís al fons de l’esperit.
Neix al portal quan el dia comença
i mort, tot just, quan talaia la nit.

Creu en l’amor i en la pau perdurable
del món sencer: aquell que sol pintar
de plenitud i d’algun gest amable
a prop del lloc on no hi neix un demà.

Domina el cor de totes les recances:
només pretén un xic de tradició
a l’aixopluc de buides malaurances
que viuen junt amb regust de dolor.

UNA ALENADA DE PAU

Necessitem sentiments
capaços de respectar races,
classes socials: TOTES les vides.
Una raó per apaivagar la fam
i extingir la guerra
d’aquest desballestat planeta.
La nostra terra, només
palparà beatitud,
quan la pau dispersi
sospirs d’amor
en TOTS els Nadals.

LA FAÇ DEL NADAL

Voltejo la melangia d’aquest dia
a munt i a vall de cada indret engalanat
i, la clarividència que s’apodera
de la serenor, m’afeixuga l’instant,
escorregut de temps.
Sotjo l’últim pensament i m’aborrona
la futilesa de les persones.
S’amaguen les decisions
al fons d’aquesta realitat
emmascarada
quan retornes , immarcescible,
desdibuixant les faules
reciclades d’alegria
i de nou, encens la llum del cel
en un NADAL de pau inabastable
que reconeix la faç d’unes frisances
malgastades

Fa algunes setmanes l'Isidre Iturat (esciptor de Vilanova i la Geltrú i ubicat a Sao Paulo)em va comunicar per mail que havia creat una nova forma poètica: L'INDRISO,com a resultat d'una variant del sonet. Doncs he volgut experimentar-la una mica i posar-la en pràctica amb aquest parell de poemes.

REALITAT 17-12-07

He perdut l’immens somni
i no sé com s’acull la fantasia d’ara.
Em manca la beutat de cada espai fictici

i se’m remou la pensa
quan veig que aquells vells somnis m’han deixat encenalls
de difoses vivències encara inalterables;

de les moltes estones

incapaces de dir-me que han despertat per sempre..

INCONSCIENT-CONSCIENT 17-12-07

Permet-me estructurar estones sense mots
que em parlin de mil coses que creien compartides..
Sobreviure en el temps ambigua solitud

mentre neix un poema incapaç d’abrigar
nous moments, peresosos d’integrar-se en recances.
Inconscient de les hores despreses de paraules.

Conscient de com l’enyor embolcalla els vells versos

amb sentiments volàtils d’ingènues inquietuds

HIVERN 19-11-07

L’hivern embolcalla El Pla d’Urgell;
els seus gèlids abraços empresonen
la mansa melodia cristallina
dels reguers reposats.
Els Arcs tremola i la fredor
arraulida als seus peus, travessa la boira
encallada en un paisatge emperesit.

SENSE FULLES 21-11-07

Sense fulles, els arbres
transparenten sa faç hivernal
confusa per una boira persistent.
No es veu el campanar dels Arcs
i, la plaça deserta, perduda
amb sos nus brancatges somorts,
esperen l’enllumenat de la nit
reblerta de freds d’encenalls.

CAU LA GEBRADA 22-11-07

El terra lliscant, evidencia
el gèlid paisatge d’aquest poblet.
L’ocellada, esmaperduda,
voleia vers algun arbre despullat
quan apunta l’aurora cristal•lina
damunt l’espill lliscant d’aquest
Pla d’Urgell esmorteït,
voltat de reguers momificats

FREDORADES

Fredorades de gebre persistent,
de rígids arbres arrupits
que evidencien la faç hivernal
en la planúria enteranyinada
de remors esmorteïdes ,
entelades dins d’un gebrat paisatge
ansiós de novells brolls enjogassats,

UN XIC DE DESEMBRE 10-12-07

Xiuxiuejos presumptuosos
que no aprecien llur entorn.
M’empereseixo mentre es desfullen
les solituds arraconades davall
del gebre entossudit d’aquesta desembre
indecís. M’espera la tremolor del silenci
remogut al fons d’incautes incidències.