paraules

Si sabessis el feliç que m’he sentit.

Si sabessis el feliç que m’he sentit
llegint en silenci la teva vida jovenívola
un xic desorientada pels entrebancs
que trepitja cada dia.
M’agrada’t tant aconsellar
aquesta sensata sensibilitat.
en la quietud del “messenger”
M’enalteix que em demanis
consells poètics –com aquell
que sóc un pou de saviesa-
i que els apliquis amb el convenciment
d’haver-los preguntat a la persona idònia.
Tu si que ets un munt de ciència
inexplorada!
Lluita pels ideals amb el convenciment
de què la vida et donarà el fruit
d’aquell arbre que has plantat, adobat i regat
amb l’amor i l’esforç de tot el que estimes.
Gràcies per la gosadia
que m’has dedicat. No sabia
que em consideraves una amiga.
Però el més meravellós de tot
ha estat descobrir que m’estimaves.

VIDA SENSE RES

Si tot fingís mirar-nos
com aquell que la vida
no ha existit mai
i, l’escorça de l’existència
acaparés instants invisibles.
Només seríem ulls sense llum,
vida sense res.