paraules

Vida sense res

Si tot fingís mirar-nos
com aquell que la vida
no ha existit mai
i l’escorça de l’existència
acaparés instants invisibles.
Només seríem ulls sense llum,
vida sense res.

Amb mirades

Et miro i tot el món se’ns obre.
Amb mirades vestim l’instant
quan el temps és fa nostre.
Voldria mirar-te,
resseguir la fita que ens separa
i desxifra la raó que ens uneix.