paraules

Mentre els records reviscolaven
tot el silenci esdevenia paraules
i la vostra presència
recomptava intants entranyables
impregnats de poesia.

Moltes gràcies cervianencs i cervianenques per compartir amb mi REMEMBRANÇA: una bonica part del nostre passat.

Ara...

Ja sé que saps on sóc.
Ara, més que mai,
se t’omple l’ànima
del que has aprés
i arreplegues la saviesa
de la pensa buida.
Ignoraves la intel•ligència
i, avui et trobes
a dins d’un repòs
definitiu.
A vegades la pols
del camí ressegueix
el traç de la ignorància.
Per desgràcia, la vida
no ens ensenya res.
Som nosaltres
qui hem d’aprendre de TOT.

Recorda

Recorda el que has après
i admet que tot ha estat raonable:
els records, les lliçons... LA VIDA.
Avui m’has ensenyat una gran lliçó
de la vida, dels records...
Avui t’he dut instants en un llibre,
quan ja no existeixes. Però intueixo
que la pau del teu repòs
et llegirà plàcidament el meu llibre.

Un gris dia de pluja

La tardor intuïa que eres
com les gotes d’aquella pluja
que durant tot el dia no va parar
de mullar la teva absència
junt amb les llàgrimes
que anaven lliscant galtes avall.
El teu silenci se’m feia inesgotable
en una quietud emperesida
i camuflada amb algun comentari..
Sí, era just el primer dia de tardor
quan t’acomiadaves per sempre.
Un gris dia de pluja
xop de la teva mancança.