paraules

Plàcida aroma

Plàcida aroma
impregna el bell paisatge
saciat de vida.
Es desperta la flora
i reneix la natura.

Broten els arbres

Broten els arbres
i guarneixen el terme
amb flors novelles,
anhelades de vida,
dins la plana fecunda.

Colors dispersos

Colors dispersos
tenyeixen les senderes
esponeroses,
mentre el sòl acarona
els peus de la planúria.

Roges roselles

Roges roselles
ressalten les catifes
acolorides,
envoltant la contrada
de matisos selectes.

Frondós paratge

Frondós paratge
vestit de primavera
engalanada
on totes les essències
dispersen alegria.

Rajolins d’aigua

Rajolins d’aigua
amoixen les sequioles,
junt amb les pedres
que reposen, immòbils,
trepitjant la mullena

Dia de pluja

Dia de pluja
en una primavera
assedegada.
El rostre del paisatge
ha canviat d’aspecte.

Les flors atrauen

les flors atrauen
el gust de les mirades.
Quan les observo
m’encisa sa bellesa
i em sento afortunada.

Les papallones

les papallones
voleien i exhibeixen
ses coloraines,
anant d’un lloc a l’altre,
talment com marionetes

Els ocells canten

Els ocells canten
i escampen melodies
amorosenques
per tota la planícia,
reverent a llurs càntics.

Una alenada

Una alenada
cobreix la terra humida,
assaonada.
Les abelles festegen
amb els pol•lens selectes.

Quanta bonança

Quanta bonança
es respira al capvespre.
El jorn reposa
en un jaç callantívol,
quan la quietud aflora.

Fulles perfectes

Fulles perfectes
en una simetria
encortinada,
com garlandes festives
abraçades a l’arbre.

Passen les hores

passen les hores.
La natura s’acobla
amb sos matisos
i les clarors revelen
els enigmes dels canvis.

Roses obertes

Roses obertes,
de pètals imperfectes
que disseminen
olors encisadores
en un jardí impecable.

Camino

Camino, sola,
en un paradís gràcil
de verds dispersos.
Una metamorfosi
de tons reblerts de vida.

Dibuix de núvols

Dibuix de núvols
formant clares escenes.
M’empasso l’aire
d’aquesta benaurança,
capaç d’embolcallar-me

Tarda plujosa.

Tarda plujosa.
Darrere la finestra
miro les gotes
que acaronen els vidres
i xopen el defora.

Màgic crepuscle

Màgic crepuscle.
A l’horitzó s’amaga
el rei dels astres
i totes les imatges
esdevenen confuses.

A l'horabaixa

A l'horabaixa
la forma dels objectes
es difumina
i la llum camuflada,
s’amaga dins la fosca.

El cel pregona...

El cel pregona
la plenitud del dia,
fent tendra ofrena
al bé de Déu que observa
amb sa magna mirada.

Plàcids passejos

plàcids passejos
gaudeixen les grandeses
d’aquesta terra
que m’enalteix els passos,
només en trepitjar-la.

Totes les ombres

Totes les ombres
acullen el silenci
de la drecera.
La veu del camp aclama
el murmuri de fresses.

M’encisa l’aire...

M’encisa l’aire
que mou ma cabellera
i despentina
la textura dels rínxols
embullats, imperfectes.

Tota l’essència

Tota l’essència
d’aquesta primavera
que s’acomiada
identifica
la vida de la plana.