paraules

Mentre caminava

caminava davall dels núvols
que m’adornaven la testa
i alhora em soplujaven les cabòries.
Em sentia vinculada a l’oratge:
guardià dels vius sospirs.
Travesso la carretera de Bellvís,
dirigint-me cap un camp de pomeres
replet de cabòries immòbils.
Intueixo tactes imaginaris
que es perden en el camí.
Retorno cap als Arcs
amb l’olor de l’oratge
perdut en la carretera.