Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis


INDRISOS (una nova variant del sonet)

18
Desembre
2007
lluna — @ 00:19

Fa algunes setmanes l'Isidre Iturat (esciptor de Vilanova i la Geltrú i ubicat a Sao Paulo)em va comunicar per mail que havia creat una nova forma poètica: L'INDRISO,com a resultat d'una variant del sonet. Doncs he volgut experimentar-la una mica i posar-la en pràctica amb aquest parell de poemes.

b_flor0641.gif

REALITAT 17-12-07

He perdut l’immens somni
i no sé com s’acull la fantasia d’ara.
Em manca la beutat de cada espai fictici

i se’m remou la pensa
quan veig que aquells vells somnis m’han deixat encenalls
de difoses vivències encara inalterables;

de les moltes estones

incapaces de dir-me que han despertat per sempre..

INCONSCIENT-CONSCIENT 17-12-07

Permet-me estructurar estones sense mots
que em parlin de mil coses que creien compartides..
Sobreviure en el temps ambigua solitud

mentre neix un poema incapaç d’abrigar
nous moments, peresosos d’integrar-se en recances.
Inconscient de les hores despreses de paraules.

Conscient de com l’enyor embolcalla els vells versos

amb sentiments volàtils d’ingènues inquietuds

b_flor0641.gif

HIVERN AL PLA D'URGELL

10
Desembre
2007
lluna — @ 19:19

x_postal1.gif

HIVERN 19-11-07

L’hivern embolcalla El Pla d’Urgell;
els seus gèlids abraços empresonen
la mansa melodia cristallina
dels reguers reposats.
Els Arcs tremola i la fredor
arraulida als seus peus, travessa la boira
encallada en un paisatge emperesit.

SENSE FULLES 21-11-07

Sense fulles, els arbres
transparenten sa faç hivernal
confusa per una boira persistent.
No es veu el campanar dels Arcs
i, la plaça deserta, perduda
amb sos nus brancatges somorts,
esperen l’enllumenat de la nit
reblerta de freds d’encenalls.

CAU LA GEBRADA 22-11-07

El terra lliscant, evidencia
el gèlid paisatge d’aquest poblet.
L’ocellada, esmaperduda,
voleia vers algun arbre despullat
quan apunta l’aurora cristal•lina
damunt l’espill lliscant d’aquest
Pla d’Urgell esmorteït,
voltat de reguers momificats

FREDORADES

Fredorades de gebre persistent,
de rígids arbres arrupits
que evidencien la faç hivernal
en la planúria enteranyinada
de remors esmorteïdes ,
entelades dins d’un gebrat paisatge
ansiós de novells brolls enjogassats,

UN XIC DE DESEMBRE 10-12-07

Xiuxiuejos presumptuosos
que no aprecien llur entorn.
M’empereseixo mentre es desfullen
les solituds arraconades davall
del gebre entossudit d’aquesta desembre
indecís. M’espera la tremolor del silenci
remogut al fons d’incautes incidències.

CLAMORS D'AVANTPASSATS

30
Octubre
2007
lluna — @ 19:41

anihalloweentree7c1.gif

Remembrava clamors d’avantpassats,
de memòries d’instants inoblidables.
Resseguia records il•luminats
a tots aquells edèns inabastables.

Em va aturar un batec foll de recança
emparat pel caliu dels vells moments.
Rebrotava l’amor, pres d’enyorança
quan ploraven, plegats, vius sentiments.

Cementiri! vestit de melangies,
entrellaces el temps dels que han deixat
aquest món d’amargors i d’alegries;

sols respires olor d’eternitat.
Per Tots Sants un perfum trist i profund
acarona les flors de tot difunt

POEMES DE DESAMOR

25
Octubre
2007
lluna — @ 22:49

00hartnroses1.gif

AMOR INEVITABLE

M’embolcallo amb mirades dissimulades
i m’atordeix l’estima no permesa
Ja no puc silenciar les penses transparents
que em delaten reülls de passió temorenca.
T’abraces al coll de la desolació;
mentrestant fingim amor inexistent.
i t’aparto, esmaperduda, de les sospites
atordides.
En canvi, ningú em priva d’estimar-te
mentre reconeixem en un obrir d’ulls
l’amor inevitable.

FRUIT MALMÈS

T’admiraria, emperesida,
mentre els somriures s’entrellacessin
amb les espurnes de les mirades
i el nostre món,d’amagatotis,
reconegués el fruit d’un temps
immarcescible
sense oblidar, del tot, l’encís
malmès dels jorns inexistents.

OPAQUES SENSACIONS

Presumeixo d’opaques sensacions
en la solitud d’una necessitat interna
que m’extenua, em neguiteja l’esma
i bada la claredat de mes pertinences.
busco jeroglífics delerosos del teu cos
i t’allunyes, insensat, de les intencions
que t’arrepleguen
i t’esmunyen en la ignorància interferent
de tot intent insostenible

M’OBLIDO QUE SÓC DONA

Et premedito les fasciacions.
Ja no et fascina cap insinuació latent
quan t’embolcallo amb amor espremut.
i et bull l’oratge apagat de desig.
Et necessito al fons dels cromosomes.
Sols ressegueixes l’instint d’unes ànsies
desestimades.
M’oblido que sóc dona;
reneixo, sola i s’estremeix en mi
totes les ganes viscudes sense vida.

00hartnroses1.gif

TARDOR

25
Octubre
2007
lluna — @ 18:49

otono1.gif

DANSEN LES FULLES

Dansen les fulles,
vestint l’encatifat
de la boscúria
d’altives sensacions
i variats matisos.

DISTINTS COLORS

Distints colors
pigmenten el paisatge.
Sols la beutat
arreplega l’encant
i tot el goig s’ajaça.


ELS PRIMERS FREDS

Els primers freds
necessiten calius
encisadors,
tardorencs; entranyables
instants amorosívols.

FORMOSOS OCRES

Formosos ocres
revesteixen camins
pintats de llum
i d’aquelles grandeses
que la vista sopluja.


RETRATO PAUSES

Retrato pauses
i m’atreveixo a dur
tot el silenci
d’una neta alenada
quan respira tardor.

PENSES

19
Setembre
2007
lluna — @ 16:55

barra281.gif

TENIM

Cremalls de temps escorredís
entre miratges d’al•lusions
incoherents
Ressentiments i expressions
irreprotxables
sotgen clamors insostenibles
damunt dels breus instants emperesits
sadolls d’espurnes recremades.
Em tens, et tinc; TENIM vells temps.

AGAFO EL SILENCI...

Agafo el silenci que ens empresona
les paraules
i, el deixaré lligat amb un somriure.
que desfaci els dubtes inquietants.

Pintaré ma pensa de lloances
i junts seguirem aquest camí
d’obstacles
que distancia les nostres vides,
aquell amor
que creiem unit per sempre
i que avui necessita una raó
per enfortir-se

DESFULLAREM ELS DESITJOS

Desfullarem els desitjos temptatius
damunt de l’herba gerda, matinera.
Els llavis s’obriran com les poncelles
i lleparan un plaer incontrolable.
M’abrigaré amb la suor dels nus gemecs
quan els porus de la pell empresonin
immensos bafs fosos de passions,
amuntegats a la realitat
desconcertada
d’amunt de l’herba eixuta de desitjos.

MIRARÉ LES ESTRELLES

Miraré les estrelles i em somriurà el silenci
de la nit, quan un sol brogit reconegui
la plenitud de les circumstàncies viscudes.
Llavors, ens miraran les albades, sorpreses
del NOSTRE desig per abraçar-les.
I, sense més, el cel observarà allò que observo
quan tu em miraràs amb timidesa
i jo desfullaré tota temença
i res n’aturarà cap circumstància.

SENSACIONS INIMAGINABLES

Com una glopada de sensacions
inimaginables , t’escapes
de la teva pròpia proesa
i balanceges les circumstàncies
amb una delicadesa intuïtiva.
T’abraces als sotracs impertinents
que les actituds fisiològiques
t’han ensenyat
i, et permets assumir un breu
raonament d’allò que t’amoïnà
en algun insomni presoner
d’un vell dubte intolerant.

barra281.gif

ANHELS (sonets)

18
Setembre
2007
lluna — @ 10:05

rosa reflexada

Besllum

El besllum d’un record s’amaga dins l’avui;
confús del vell camí, detura cada pas
i em remarca potser la petjada que vull,
enllaçada amb l’encant d’una vida fugaç.

La meva ombra descriu el cos de l’esperit,
em descobreix, sovint, per on passa un turment.
Quan l’amargor apareix, persegueixo a l’oblit;
per així, sense por, tornar-la inexistent.

En canvi el meu destí, m’obliga a suportar
aquella adversitat, inquietant i impotent
i m’oculta l’encís d’un plàcid despertar

quan m’encén una llum al fosc impediment.
Encara que el destí no em mostri cap raó;
enganyo els entrebancs amb un raig de claror.

linestrelles21.gif

Remoc l’oblit

Remoc l’oblit d’un vell passat astut:
l’admiro nu en un no-res absent.
Com un sotrac de dubtes, ha perdut
l’únic motiu que em mena el pensament.

Escric per tu i tu ho fas per mi;
i jo també m’endinso dintre teu.
Ets un retruny poruc, que em va cedir
un vers fingit i el va guardar a prop meu.

refaig l’injust, en un instant dubtós.
Dins d’un mirall d’engrunes fugisseres,
esbrino sols l’incert camí polsós

que m’obre el pas barrat a les quimeres.
Quan cerco -just- la pau interior;
remoc l’oblit i atrapo a la raó.

linestrelles21.gif

Vora del cor

Vora del cor els anys hi viuen
callats i nus, sense patir.
Mos pensaments, plegats, em diuen:
Som la drecera del teu camí.

Vius els records enyoradissos:
calius fidels als meus batecs.
Han combinat sublims matisos;
amb uns de negres, curulls d’ofecs.

Miralls trencats busquen recances
d’incerts instants que m’han marcat.
Remoc l’injust de les frisances;

hi cerco un gest de lleialtat.
Retruny callat, remor de vida.
Vora del cor; l’amor em crida.

linestrelles21.gif

Ets dins la llum

Ets dins la llum que em mostra l’esperança
d’uns sentiments, encesos d’il•lusions.
Sobto al pensar poruc, de la mancança
que et sent distant, absent de tants petons...

No sé el camí que em marca la drecera
ni puc cercar de ple la serenor.
Vogo en un mar traçat per la quimera
del desconhort; perduda, sens timó.

Molts cops t’he dut amb mi, dins la meva ombra
i, simplement, preveia el teu futur.
Avui, la llum s’apropa a la penombra;

puix el camí s’acaba, sense tu.
Ets dins la llum encesa d’agonia;
ets el batec que em manca cada dia.

linestrelles21.gif

Les meves mans

Les meves mans palpen les teves mans;
plenes de tu, remarquen mon camí.
Els teus records em venen; i en són tants
que res podrà apartar-los de mi.

Els meus batecs, mancats d’un bes pendent,
viuen l’enyor feixuc del nostre ahir.
No vull plorar perquè no estàs aquí:
el temps endut el tinc sempre present.

El cel m’ha dit, que em guies tot sovint
aquells moments plens de joies i plors.
Quan penso amb tu se’n van totes les pors

i dins ma ment, els mots em van venint
com un encís que m’apropa al passat;
amb el conhort d’haver-nos estimat.

linestrelles21.gif

Avui ja fa quinze anys...

Avui ja fa quinze anys que vas deixar-me sola....
S’apagava del tot, el món al teu entorn.
Aquell traspàs, feixuc, encara en mi s’escola
dins del riu dels vells plors, mullat amb l’últim jorn.

La meva vida ha dut l’escut de ta mancança
brodat dins del meu cor, en tot instant absent.
El temps llunyà ha lligat, amb força, la recança;
car sempre restaràs perpètua, al pensament.

Perdona’m! si algun cop t’he sentit llunyedana,
i en el meu món present, s’esborra ta presència.
La fressa del passat avança ja forana.

La flor d’aquell somrís ressec, resta marcida:
s’ha pansit amb l’alè d’un sospir, sense essència.
Cada dia, reneix, mancat d’un tros de vida.

paysages-021.gif

CONSCIÈNCIA

Conviuen els dies amb els mots escrits;
caminants incerts de camins petjats.
Cançons entonades per les fredes nits;
retalls de moments del tot estripats.

Remors apartades d’un alè volgut;
m’han guardat, sens dubte, l’últim sentiment:
aquell que em delata son amor perdut;
aquell que beslluma mon enteniment.

Esbrino la flaire difosa dels anys,
defugen les penses en un suau retruny.
Recerco la vida d’aquells averanys;

quan de cop i volta, la vida s’esmuny.
Tan sols guardo intacte, sense fingiments:
l’amor, l’alegria i els records plaents.
un ram de flors

ENAMORADA

Enamorada de l’aire que em circumda,
d’aquest cel blau pintat amb núvols grans.
Allò que veig, em fa la ment fecunda
i vola junt amb solemnes encants.

Enamorada de comes i planúries,
de solituds que parlen amb el vent.
Estimo el temps, lligat a les centúries
dels vells records: arrels que van creixent.

Enamorada dels estels lluminosos:
nobles llanternes a dalt del firmament.
Han descobert els obstacles dubtosos;

quan caminaven silents pel pensament.
Enamorada de la força i tendresa
que duu el conhort, vestit amb la fermesa.

un ram de flors

INDRETS PER RECORDAR

Camino pel passat i et veig altiu,
quan amb tes tendres mans m’acaronaves.
M’adormia l’olor del camp joliu
i em despertava, just, quan em besaves.

A la nit, els estels m’il•luminaven
el camí d’un pas fosc, sense drecera.
Amb l’aurora, remors em circumdaven;
amatents a l’esguard de l’ olivera.

Quan de lluny, els colors em corprenien
amb dibuixos humils, el bell paisatge;
grans matisos brillants, sols m’oferien

multitud de recers amorosits
dormint eternament sota el brancatge
dels vells records amats, absents d’oblits
un ram de flors
PENSAMENTS

El temps m’amanyaga amb una l’alegria,
una llum novella encesa, ingent.
defugen els dubtes, s’aclareix el dia:
mes petges amoixen la faç del present.

Remoc l’esperança amb cada batec;
car veig com l’angoixa defuig fàcilment.
M’ha dit un vell somni, que tot just conec:
Gaudeix la gaubança; viu-la simplement.

La joia, és l’aire de cada moment,
aquella lloança que aviva el destí.
Ma pensa, s’endinsa en un net sentiment;

oblida derrotes que m’han fet patir.
Sospeso ma vida amb tots els moments
i m’ofreno, presa, als meus pensaments.

ram de roses

MIRALLS

17
Setembre
2007
lluna — @ 23:29

barra581.gif

EL DIA EM MIRA

El dia em mira
amb un rostre ensopit.
Ocells mandrosos,
voleien el silenci
peresós de paraules.

TRISTA MIRADA

Trista mirada
discreta, ressegueix
els tímids plecs
d’uns llavis, perfilats
d’inquietuds ofegades.

UN PARADÍS

Un paradís
adormit dins d’un món
insolidari,
menteix amb grans idees
tenyides de beutat.

DÓNA’M MÉS MOTS

Dóna’m més mots
respectats, encisers,
amorosits...
Els escriuré, congruents,
amb una ploma amiga.

POSTA DE SOL

Posta de sol:
matís d’ingents poemes.
Colors calmats;
calius escrits damunt
d’un horitzó sublim.

M’HA PARLAT L’AGUA

M’ha parlat l’aigua
del reguerol inquiet.
Jo l’he escoltada
i, novella amistat
ens unia per sempre.

NÚVOLS DISCRETS

Núvols discrets,
matisen el nou dia,
acompanyat
d’unes remors altives
en mig del cel tranquil.

CONEC L’ENTREGA

Conec l’entrega
de tota poesia,
reflexionada
al fons dels sentiments
que recorren la calma.

LA MEVA PENSA

La meva pensa
és un jardí de mots,
i refloreixen
en qualsevol instant
assossegat, joiós...

POTSER EM CRIDAVES

Potser em cridaves
quan jo no m’adonava
de ta presència,
i l’aire de la veu
moria amb la ignorància.

POETA AMIC

Vols ser un ocell
dins d’un niu de poemes,
acaronats
per la brisa del mar
que et descriu cada vers.

POEMA ABSENT

On és la fressa
d’amoroses paraules,
omnipotents?
Res s’arrecera en tu;
l’absència t’humilia.

AMICS DISTANTS

Amics distants;
el temps ha desfullat
els brots ressecs
d’unes flors ja marcides
del tot. Avui sou pols.

TOTS DOS, UNITS

Tots dos, units
al temps que ens ha lligat
per un motiu
real. Nostre amor net,
ha netejat la vida.

QUAN NO SOMIO

Quan no somio,
m’atabalen els somnis
absurds, incerts...
Estranys pressentiments
adormits, es desperten.

TOTA UNA VIDA

Tota una vida
et contaria contes
de mi mateixa,
reals, imaginaris;
ornats amb poesies.

PLAENT SOMRIURE

Plaent somriure
allibera els obstacles
d’indecisions
que aconsegueixen vèncer
callades solituds.

SECRETS

No ho contarem
ni al mar ni a les estrelles.
Res podrà dir
cap mot dels que hem parlat
ni mai ningú els sabrà.

INSPIRACIÓ

T’aconsegueixo,
allà on les muses ballen
danses salvatges
i els versos humitegen
la paret dels sentits.

ENCANTS OCULTS

Senzills i tendres,
s’acomoden al cor
alliberat
de patiments absurds,
d’ingrates decepcions.

NÚVOLS PETITS

Núvols petits,
pinteu el tímid cel
d’aquesta tarda
tranquil•la i silent,
quan presumeix de pau.

barra581.gif