paraules

Remembrava clamors d’avantpassats,
de memòries d’instants inoblidables.
Resseguia records il•luminats
a tots aquells edèns inabastables.

Em va aturar un batec foll de recança
emparat pel caliu dels vells moments.
Rebrotava l’amor, pres d’enyorança
quan ploraven, plegats, vius sentiments.

Cementiri! vestit de melangies,
entrellaces el temps dels que han deixat
aquest món d’amargors i d’alegries;

sols respires olor d’eternitat.
Per Tots Sants un perfum trist i profund
acarona les flors de tot difunt

La Tafanera | del.icio.us