paraules

Podria resseguir l’estona

Podria resseguir l’estona,
imaginar-me l’instant
tal com el vaig viure.
Acluco els ulls i encara
veig aquell immens caliu
d’amistat.
Em venen a la ment
expressions concretes.
Rebobino la pel•lícula
d’aquelles emocions
i, volent recomptar-vos
a tots, no puc fer-ho;
m’és impossible
detenir la sensació de benestar
i, sobretot, el bon gust
de tenir-vos al costat.

EL NOSTRE INSTANT

L’instant va ser intens,
semblava un somni real
i el vivíem com en un conte
fantàstic.
Les fades il•luminaven els mots
amb una vareta màgica
de records enjoiats
i jo abraçava la intensitat
de tot aquell immens
caliu encisador.

L’instant era viu,
reblert de belles sensacions
que m’abastaven
tots els sentiments a la vegada
junt amb les abraçades
embolcallades d’estima.

L’instant SOLS és nostre
per què, plegats,
vàrem enaltir la “REMEMBRANÇA”
dels moments entranyables.

La Tafanera | del.icio.us