paraules

Ens nodrim d’esperança

Ens nodrim d’esperança
i caminem per un pendís punxent.
Però si algun cop veus la mort
d’algun conegut molt proper,
t’adones que només som un feix de carn i ossos
que es malmeten i deixen d’existir,
que aquest algú acabat,
esdevé una silueta i prou.
Tothom es lleva cada dia per seguir la ruta
que el destí revisa constantment
i ens fa esclaus de l’existència.
Però res atura aquest desenllaç
que ens responsabilitza
de la pròpia penombra.

La Tafanera | del.icio.us