CABÒRIES
lluna 23-06-2009 GTM 1 @ 16:58
Mentre caminava
caminava davall dels núvols
que m’adornaven la testa
i alhora em soplujaven les cabòries.
Em sentia vinculada a l’oratge:
guardià dels vius sospirs.
Travesso la carretera de Bellvís,
dirigint-me cap un camp de pomeres
replet de cabòries immòbils.
Intueixo tactes imaginaris
que es perden en el camí.
Retorno cap als Arcs
amb l’olor de l’oratge
perdut en la carretera.
La Tafanera
del.icio.us
Sóc la Montse: una poetessa que necessita crear versos per comunicar-se amb l'esperit de les circumstàncies.
